Helga Simon i Molas guanya el 53è Premi Amadeu Oller per a poetes inèdits

L’obra “A la vora” d’Helga Simon i Molas va rebre dilluns al vespre el Premi de Poesia Amadeu Oller per a poetes inèdites, en un acte que va tenir lloc al Teatre de Sant Medir del barri de la Bordeta. La 53a edició del guardó, instituït per la Parròquia de Sant Medir a la memòria de mossèn Amadeu Oller, fundador de la parròquia l’any 1957, va ser escollit per un jurat format per David Castillo, Mireia Calafell, Lluïsa Julià, Joan Maluquer, Maria Isabel Pijoan, Antoni Pladevall i Pius Morera.

L’acte va comptar amb les intervencions del conseller de cultura del Districte de Sants-Montjuïc, Joan Sanromà; Lluïsa Erill, presidenta del Secretariat d’Entitats de Sants, Hostafrancs i la Bordeta; Jordi Redondo, president de la seu territorial d’Òmnium a Sants-Montjuïc; Laura Borràs, directora de la Institució de les Lletres Catalanes; i Mossèn Josep Bigordà. Finalment, el lliurament del premi va acabar amb l’actuació de la cantautora Bikimel.

Helga Simon va néixer a Sant Just Desvern l’any 1991 i és graduada en ciències biomèdiques per la Universitat de Barcelona. Ara, Simon fa la tesi doctoral al Campus Bellvitge i vam poder parlar amb ella el mateix dimarts al vespre, en l’entrevista que us oferim a continuació.

Quan es desperta el teu interès per la poesia?

Fa uns quants anys. De fet, va començar quan jo tenia 11 anys perquè a l’escola ens van proposar participar en un certamen per a no professionals que hi havia a Sant Just Desvern. Vaig començar a participar i em vaig anar engrescant perquè anava guanyant petits premis. Més endavant sí que em faig plantejar a començar a escriure poemes com d’intenció, i va ser quan vaig començar a escriure la poesia que faig ara, però els orígens van ser amb 11 anys.

És la primera vegada que et presentaves en un certamen d’aquest tipus?

No, de fet fa dos anys vaig presentar-me al Premi de Poesia “Martí i Dot” per a poetes inèdits de Sant Feliu, i va ser que no, i vaig pensar que potser no era el camí, però arran d’altres projectes que vaig anar fent, vaig seguir insistint i al final el poemari va augmentar de mida, i em vaig presentar per primera vegada a aquest certamen.

Parla’ns d’aquest projecte que vas iniciar fa dos anys amb la pianista Clara Aguilar. Què voleu transmetre amb el binomi entre la música i la poesia?

Va ser un projecte nascut de la meva necessitat de compartir la meva poesia. Com que no tenia un llibre publicat, volia compartir-la, tot i que no ho havia fet mai. Li vaig proposar a la Clara si volia acompanyar-me. Ella és amiga meva i, a més, és una excel·lent pianista. Va ser un projecte molt treballat, i va sortir aquest recital que es diu “Amb els peus descalços”. Va ser el motiu pel qual jo em vaig atrevir a presentar-me a un concurs.

Què és el que vols incloure en el teu poemari guardonat al Premi Amadeu Oller?

Es podria pensar que són els poemes del recital, però no és així. En aquest poemari, la meva intenció era recollir tots els poemes que hi havia en el recital “Amb els peus descalços”, i també tots els nous poemes que he escrit durant aquest últim any. Aquests últims es noten que són una mica diferents, ja que són fruits de les meves últimes vivències d’aquest últim temps.

En què són diferents, doncs?

En el temps, sobretot. Els poemes del recital són poemes escrits de fa uns tres anys, i la meitat que hi ha en el poemari “A la vora” han estat escrits durant aquest últim any, i coincideix en el fet que jo vaig estar vivint durant uns mesos a Glasgow, un moment en el qual et trobes a tu mateix, i descobreixes coses teves que no sabia.

Com incideix la teva carrera professional en aquest poemari?

No sé si hi ha una influència directa. Sí que és veritat que hi ha un vocabulari científic, de botànica i alguns termes bastant tècnics, però no penso que parlar de ciència sigui un tema recurrent. El que sí que penso és que s’utilitza una estructura bastant senzilla, i una manera fàcil de dir les coses.

I “A la vora” perquè i “A la vora” de què?

Amb aquest títol volia incloure tres coses. Un fa referència “a la vora” de la platja, perquè per mi la platja és com el límit de la sorra i de l’aigua, i aquest poema tracta molt dels límits personals i físics. Per mi, això era una imatge molt clara. Després és “a la vora” que refereix al tema tèxtil, per exemple la vora d’uns pantalons que també delimita el fil i, per tant, el final d’aquella peça de roba i, també, el final del cos, i el final dels nostres límits. I per últim, “a la vora”, perquè tot això neix de les meves ganes de compartir amb la gent i de rebre el fit back. A mi m’encantava fer recitals, i volia que el poemari fos una manera de compartir, i d’estar a la vora de la gent que el vulgui llegir o escoltar.

Ara que has estat premiada, com veus el futur de la teva literatura?

Jo seguiré escrivint, igual que he fet fins ara, i si algun dia torno a tenir algun recull presentable, m’hi presentaré. Per mi aquest poemari obre les portes per poder presentar-me a una llibreria i proposar fer un recital. És com l’obertura al món i d’ensenyar el que faig.

Segueix-nos a Instagram!

One thought on “Helga Simon i Molas guanya el 53è Premi Amadeu Oller per a poetes inèdits

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: