Pere de Palol guanya el 55è Premi Amadeu Oller per a poetes inèdits

El teatre de Sant Medir del barri de la Bordeta va acollir dimecres la festa de lliurament del cinquanta cinquè Premi Amadeu Oller de poesia per a joves inèdits, que enguany va recollir Pere de Palol, pel seu recull ‘Els poemes d’en Leandre Caulfield’.

Pere del Palol

Pere de Palol va explicar que el llibre es va anar desenvolupant en un viatge per Tailàndia i Malàisia. L’autor és dramaturg i va començar prenent notes per a planificar una obra i, al final, els apunts sobre escenes van esdevenir autònoms i es van convertir en aquest poemari. Ell mateix explicava que el premi “suposa una oportunitat fantàstica per començar a fer passos com a escriptor”. Recordava tot recitant un dels poemes d’inici d’aquest viatge que “els anys em salven del temps”.

Va seguir la seva ruta fins arribar a Bangkok, explica que en aquell carrer ple de motxillers va estar-hi 24 hores esperant un vol a Malàisia i allà va escriure que “sense res a fer, connecto amb la còlera religiosa de tot adolescent sentint-se morir, sense saber que no hi ha res més lluminós que el batec d’un futur sentit. Com jo aquí, en aquest hostal llardós escoltant els Ramones”.

El Premi de Poesia Amadeu Oller va destinat a poetes inèdits i va néixer el 1964 a la parròquia de Sant Medir, a la memòria del seu primer mossèn, Amadeu Oller. Aquest guardó és per a joves que no hagin superat els 30 anys i sense cap obra editada, per tant el premi en sí és l’edició del llibre guardonat.

David Caño, guanyador del premi el 2007 i que ha estat membre del jurat de l’edició d’enguany, va ser l’encarregat de fer el discurs de mantenidor, que va dedicar a l’any Joan Brossa, pel centenari del seu naixement, tot recordant que Brossa deia en un poema “d’aquest poemari la censura n’ha prohibit 14, vol dir que la resta no valen res”.

Oriol Ponsatí, director de la Institució de les Lletres Catalanes, va reflexionar sobre la poesia tot detallant que “fa un parell d’anys, quan feia classes a la universitat, intentava fer que els estudiants llegissin, sobretot poesia i intentar memoritzar poemes perquè, tot i que no ens sembla possible, podria ser que us trobéssiu privats de llibertat i llavors la poesia pot ser el millor recurs per la supervivència psicològica”.

Ja per acabar, mossèn Josep Bigordà va tornar als orígens d’aquest premi i el paper de la pròpia parròquia de Sant Medir en benefici de la cultura: “la parròquia, com a grup de fe, fa bé de decantar-se cap als poetes per poder compartir l’alliberació profunda de les coses”.

Segueix-nos a Instagram!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

A %d bloguers els agrada això: